En aquesta entrevista s'explica que no pel fet de ser humans sabem veure i escoltar la televisió o la ràdios. Això no es cert ja que no entenem els canvis de càmera, la música, la tonalitats dels colors, entre d'altres. Això requereix un entrenament ja que només veiem una representació del que ens volen dir.
Hem d'ensenyar als nens a interpretar i mirar des de punts de vista diferents, però no només des de l'escola, sinó també des de dins de casa. A més a més, els mitjans de comunicació també tenen responsabilitat educativa ja que els espectadors de molts programes són infants.
Els mitjans de comunicació estan al accés de tothom, però no des de la perspectiva pedagògica, ja que no es reconeix cap valor expressiu ni comunicatiu, només és complementari al text escrit.
Com ja he dit abans, no traiem profit dels mitjans ja que no tenim les competències mínimes comunicatives, i es pensa que els alumnes ja neixin sabent utilitzar les tecnologies, això és un error, ja que si que neixen amb més facilitat (donat en l'entorn i en el context que es troben) però ningú neix aprés.
Relacionat amb aquesta activitat vam visionar l'anunci Galeries, que el vam analitzar seguidament a la classe amb la professora. Ens va fer adonar de moltes coses que passen per desapercebudes, com per exemple la tonalitat de la llum o les accions indirectes que fan els personatges, en aquest cas tirar-se per terra, estirar la roba o mullar-la.
En acabar vam visualitzar l'anunci de Seat Altea XL.
Primer m'agradaria parlar de la música, quan el monstre està trist o espantat la música és més lenta, en canvi quan esta content és més ràpida. Els colors per la seva part són més clars quan està content que no pas quan està trist (hi ha més llum, colors més vius,...), per exemple el bosc, el cotxe vermell al final, entre d'altres.
La càmera en moltes ocasions fa primers plans amb les cares de la família, per mostrar la tristesa o l'alegria d'aquests.
Per una altra banda, el monstre es diu brother, és a dir, un germà nou a la família, que si no el deixen d'estimar creixera més i més, però és un membre de la família i per aquest motiu no el poden deixar d'estimar perquè si. El que fan es comprar un cotxe més gran per a que pugui estar amb ells.
Al final de l'anunci diu: "ya se sabe que pasa con los monstruos: crecen y crecen y crecen." Això vol dir que la família seguira creixen i que si fa falta, s'haurà de comprar un altre cotxe.
M'agradaria dir també que, a l'anunci surt un peluix d'un porquet de l'anunci de l'any anterior del mateix cotxe que se'l obliden fora del cotxe.
Per concloure aquesta entrada m’agradaria recordar que és important que s’eduqui a la societat per a poder entendre allò que veu i que això no només es pot fer des de l’escola, a casa i els mateixos mitjans de comunicació s’han de responsabilitzar, ja que actualment els infants passen moltes hores davant de la televisió. Si aquest triangle imaginari treballa correctament podrem arribar a aconseguir que els mitjans de comunicació adquireixin un valor pedagògic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada